Hola usuaris!
Com bé sabeu s’apropa la CASTANYADA i ... no us agradaria saber l’origen d’aquesta festa en que tan disfrutem?
Doncs aquí us deixo dues petites histories sobre l’origen de la Castanyada:
Doncs aquí us deixo dues petites histories sobre l’origen de la Castanyada:
En l'Edat Mitjana i per recordar a tots veïns la necessitat de resar pels difunts, durant la nit de tots els sants, es tocaven les campanes de totes les parròquies i convents, de tal sort que el campaner necessitava d'una gran aportació d'energia per recuperar-se de l'esforç.
En ser la castanya el fruit més abundant de la tardor, es recuperaven del cansament amb castanyes i petits glops de vi blanc. Com el nombre de campanars era molt elevat en aquells temps. El campaner anavava reunint les persones i familiars , en un afany de voler compartir amb ells les seves penes i també els seus plaers. Així, finalment tots acabaven menjant castanyes i bevent vi.
Més avant, als pobles, a la tarda tots els homes es dedicaven a recollir castanyes, moniatos i llenya, les dones feien pastelets semblats als actuals “panellets” (uns pastelets fets a força d'ametlla mòlta i ensucrada) i en arribar la nit es reunien tots al voltant del foc menjant-se les castanyes i els moniatos rostits a la llenya i els pastelets que havien portat les dones i així celebraven el final de la recol·lecta i resaven pels difunts.
També existia la tradició que els nens havien de deixar castanyes amagades en algun racó de la casa perquè, a la nit, les ànimes dels quals faltaven vinguessin a recollir-les i les hi canviessin per “panellets” o codony (depenent de la zona).
A la fi del segle XVIII el costum s'havia estès de tal manera que la castanya pansa a ser un element de comerç. D'aquesta manera apareix la figura de les castanyeres, dones que rosteixen les castanyes al foc i les venen en llocs de carrer.
D'aquí el costum que a Catalunya, se celebri la nit de tots els sants menjant castanyes, regades amb vi dolç i panellets.
En ser la castanya el fruit més abundant de la tardor, es recuperaven del cansament amb castanyes i petits glops de vi blanc. Com el nombre de campanars era molt elevat en aquells temps. El campaner anavava reunint les persones i familiars , en un afany de voler compartir amb ells les seves penes i també els seus plaers. Així, finalment tots acabaven menjant castanyes i bevent vi.
Més avant, als pobles, a la tarda tots els homes es dedicaven a recollir castanyes, moniatos i llenya, les dones feien pastelets semblats als actuals “panellets” (uns pastelets fets a força d'ametlla mòlta i ensucrada) i en arribar la nit es reunien tots al voltant del foc menjant-se les castanyes i els moniatos rostits a la llenya i els pastelets que havien portat les dones i així celebraven el final de la recol·lecta i resaven pels difunts.
També existia la tradició que els nens havien de deixar castanyes amagades en algun racó de la casa perquè, a la nit, les ànimes dels quals faltaven vinguessin a recollir-les i les hi canviessin per “panellets” o codony (depenent de la zona).
A la fi del segle XVIII el costum s'havia estès de tal manera que la castanya pansa a ser un element de comerç. D'aquesta manera apareix la figura de les castanyeres, dones que rosteixen les castanyes al foc i les venen en llocs de carrer.
D'aquí el costum que a Catalunya, se celebri la nit de tots els sants menjant castanyes, regades amb vi dolç i panellets.
I aquí teniu una altra historieta, espero que us agradi.
Una altra història:Antigament, havent sopat, se celebrava la castanyada, menjar familiar dedicat als morts i que era record dels antics menjars funeraris. Es feia el sopar habitual i seguidament es menjaven les castanyes rostides al foc de la llar, així com els “panellets” o altres dolços propis del dia, i es bevia vi que havia de ser dolç o blanc. Les castanyes s'abocaven damunt de la taula i tothom anava agafant a la seva discreció.
Aquest costum de menjar castanyes (que d'altra banda és el fruit típic de l'estació juntament amb altre fruita seca: ametlles, avellanes…), es complementa amb la de consumir un tubercle semblat a la batata: el moniato. A poc a poc farà la seva aparició un dels personatges més carismàtics i entranyables d'aquesta època: la castanyera.
Una altra història:Antigament, havent sopat, se celebrava la castanyada, menjar familiar dedicat als morts i que era record dels antics menjars funeraris. Es feia el sopar habitual i seguidament es menjaven les castanyes rostides al foc de la llar, així com els “panellets” o altres dolços propis del dia, i es bevia vi que havia de ser dolç o blanc. Les castanyes s'abocaven damunt de la taula i tothom anava agafant a la seva discreció.
Aquest costum de menjar castanyes (que d'altra banda és el fruit típic de l'estació juntament amb altre fruita seca: ametlles, avellanes…), es complementa amb la de consumir un tubercle semblat a la batata: el moniato. A poc a poc farà la seva aparició un dels personatges més carismàtics i entranyables d'aquesta època: la castanyera.
Així que estiguin on estiguin, amb calaveres de sucre com a Mèxic, amb carabasses i disfresses com a Estats Units, amb castanyes com a Catalunya o com vulguin, que passin una bona nit.
Esperem que aquestes dues històries us hagin agradat i que a partir d’ara gaudíssiu de la Castanyada encara més.
No us empatxeu de castanyes i panellets!
0 comentarios: